Es mostren 2 resultats

■ trona1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">trona</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Etimologia: del b. ll. tribuna ‘púlpit’ 1a font: 1460, Roig
    femení
    1. cristianisme i art Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó accessible per una escala.
    2. tirar trona avall Publicar des de la trona les amonestacions dels qui volen casar-se.
  2. Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula.
  3. figuradament Capell de copa alta.



    4. Vegeu també:
    trona2

■ trona1

femení cristianisme i art Accessori arquitectònic de les esglésies destinat a la predicació, consistent en una mena de balcó accessible per una escala tirar trona avall Publicar des de la trona les amonestacions dels qui volen casar-se Cadira amb braços, de seient molt alt, a propòsit per a asseure una criatura a taula figuradament Capell de copa alta Vegeu també trona 2
Informació complementària
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ trona2

■ trona2

femení mineralogia Carbonat àcid de sodi, Na 3 HCO 3 2 2H 2 O, mineral que cristallitza en el sistema monoclínic, en cristalls tabulars o prismàtics Vegeu també trona 1
Traducció