■ tumult

Etimologia: del ll. tŭmŭltus, -us, íd., der. de tumēre ‘estar inflat’ 1a font: s. XV
    masculí
    1. Agitació que es produeix en una reunió de persones, en una multitud, amb crits i confusió de veus, aldarull, bullanga.
    2. especialment Avalot popular o militar.
    3. història Entre els romans, declaració oficial dels desastres provinents d’una guerra que produïa l’alçament general en armes.
  2. dret penal
    1. Sedició.
    2. Desordre provocat en una audiència o un jutjat, en un acte públic d’una corporació, en un col·legi electoral, un espectacle o una solemnitat, etc., castigat amb la pena d’arrest major i multa.
  3. figuradament El tumult dels elements. El tumult de les passions. El tumult dels afers.