Gran Diccionari

Es mostren 2 resultats

valer1


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">valer</title><lbl type="homograph">1</lbl>

Accessory
Etimologia: del ll. valēre ‘ser vigorós, potent; tenir valor’ 1a font: s. XII, Hom.
Body
    verb
  1. intransitiu Tenir una persona o cosa una qualitat o un conjunt de qualitats que la fan ésser preuada. És un advocat que val molt. Les seves obres de joventut no valen gaire.
  2. intransitiu
    1. Tenir eficàcia, ésser útil. No hi valgueren precs ni amenaces. Contra aquest mal, no hi valen medecines. És un home que val per dos. Més val anar sol que mal acompanyat.
    2. [usat generalment adreçant-se en forma de súplica a Déu o als sants] Ajudar, protegir. Valeu-me, reina del cel!
    3. Ésser tingut en consideració per a un efecte. Aquest gol no val: has tocat la pilota amb la mà.
    4. fer-se valer Fer respectar algú la seva autoritat, la seva competència, etc., fer ostentació dels seus mèrits, de les seves coneixences, etc.
    5. fer valer (algú) el seu dret Usar del seu dret.
    6. fer valer (algú) les seves raons (o la seva opinió, o la seva autoritat, etc.) Fer que prevalguin.
    7. no s’hi val Expressió usada per a indicar que no és lícit, just, etc., de fer alguna cosa. No s’hi val a dir mentides!
    8. val a dir Expressió amb la qual hom introdueix una observació al que acaba d’ésser dit. Ho fa sense cobrar: val a dir que la feina és interessant.
    9. valer més Ésser preferible. Val més que ho facis tu.
    10. valga’m Déu! Exclamació que expressa esglai, gran sorpresa, compassió, etc.
    11. valgui el mot (o l’expressió, o la comparació, etc.) Fórmules amb les quals hom demana comprensió per la manera poc precisa, poc convenient, etc., com expressa alguna cosa. És una mena de Balzac, valgui la comparació.
    12. val més un té que dos te’n daré Refrany que significa que una cosa segura és més interessant que moltes d’insegures.
  3. pronominal
    1. Servir-se, fer ús. S’ha valgut d’influències.
    2. Poder valer-se. És molt vell, però encara es val per si mateix.
    3. no poder valer-se Estar impossibilitat físicament de moure’s i fer les coses sense ajut d’altri. L’àvia ja no pot valer-se.
    4. no poder valer-se figuradament Ésser feble, estar indefens.
    5. poder valer-se Ésser més o menys capaç de moure’s, fer les coses sense ajut d’altri tot i l’edat, la malaltia o les xacres.
  4. transitiu
    1. Ésser estimat a un cert preu. Aquest abric val cent euros.
    2. figuradament En Joan val tots els diners del món.
    3. Tenir el mateix valor que tal o tal cosa, especialment ésser estimat com a igual a una certa quantitat. Totes les mentides no valen una veritat. Un ral valia vint-i-cinc cèntims.
    4. [amb complement indirecte] Reportar un profit, fer obtenir alguna cosa, produir un cert resultat. La seva erudició li ha valgut el premi. Això li valdrà molts disgustos.
    5. no s’ho val Expressió amb la qual hom respon a qui li dona les gràcies per un favor que li han fet, a qui li demana perdó per una molèstia que li ha causat, etc.



  5. Vegeu també:
    valer2

valer1

valer2

valer2