Es mostren 2 resultats

■ vegà
| vegana

■ vegà
| vegana

antropologia i dietètica adjectiu Relatiu o pertanyent al veganisme adjectiu i masculí i femení Dit de la persona que practica el veganisme
Traducció
Gran Diccionari de la llengua catalana

■ vega


<ptr type="DIEC_2nd_ed"/>
<title type="display">vega</title>

Etimologia: probablement der. postverbal de vagar1, amb alteració vocàlica a la manera de avançar/avenç, esgarrar/esgue rra, esgarrapar/garrepa
    femení dialectal
    1. Sortida al camp amb l’objectiu de divertir-se, descansar, etc., generalment acompanyada d’una menjada a l’aire lliure.
    2. anar de vega (o fer una vega) Sortir al camp i fer-hi una menjada.
  2. Plaer intens, sobretot de cosa de menjar.

■ vega

femení dialectal Sortida al camp amb l’objectiu de divertir-se, descansar, etc, generalment acompanyada d’una menjada a l’aire lliure anar de vega o fer una vega Sortir al camp i fer-hi una menjada Plaer intens, sobretot de cosa de menjar
Traducció