Es mostren 2 resultats

■ velar1

velar

Etimologia: del ll. velaris, íd.
  1. adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al vel del paladar.
  2. adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior, en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua: [k, g, w] i les vocals posteriors.


    3. Vegeu també:
    velar2

■ velar1

adjectiu anatomia animal Relatiu o pertanyent al vel del paladar adjectiu i femení fonètica, fonologia Dit de l’articulació, anomenada també gutural o posterior , en la qual intervé, com a òrgan passiu, el vel del paladar en contacte o constricció amb el postdors de la llengua k, g, w i les vocals posteriors Vegeu també velar 2
Traducció

■ velar2

velar

Homòfon: belar
Etimologia: del ll. velare, íd. 1a font: 1507, Nebrija-Busa
    verb
  1. transitiu Cobrir amb un vel.
    1. transitiu Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat. La calitja velava el sol. Una veu velada.
    2. pronominal especialment fotografia Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum.
    3. transitiu fotografia Un accident li va velar tots els rodets.


    3. Vegeu també:
    velar1

■ velar2

verb transitiu Cobrir amb un vel transitiu Enfosquir la claredat, l’esclat, la sonoritat La calitja velava el sol Una veu velada pronominal especialment fotografia Esborrar-se totalment o parcialment la imatge impressionada en una emulsió fotogràfica o inutilitzar-se una emulsió fotogràfica no impressionada, per l’acció indeguda de la llum transitiu fotografia Un accident li va velar tots els rodets Vegeu també velar 1
Informació complementària
Traducció