■ voluta

Etimologia: del ll. volūta, íd., fem. substantivat de volūtus, -a, -um, participi de volvĕre ‘girar’ 1a font: 1575, DPou.
    femení
  1. arquitectura
    1. Ornament en figura d’espiral, característic del capitell jònic, però que també és present, en una forma diferent, en el capitell corinti i el compost.
    2. voluta d’angle Voluta de certs capitells jònics, corresponents a una columna cantonera, que, a diferència de les altres volutes, té l’eix del seu gruix en sentit diagonal.
  2. música Ornament esculpit de l’extrem del mànec del violí i del violoncel, que normalment s’enrotlla en espiral al voltant del botó central.
  3. zoologia Nom donat a diversos mol·luscs gastròpodes prosobranquis de la família dels volútids i del subordre dels estenoglossos, que són animals marins amb una conquilla ovoide i fusiforme que presenta una espiral de colors molt vistosos. Cal destacar-ne la voluta imperial (Aulica imperialis).