a²

preposició
1. S'usa en casos com aquests: Viure a Catalunya; ser al menjador o a la sala d'estar. A quina hora dinem?; a les tres dinarem; dinarem al migdia o a la tarda. Anar a la platja; arribar a 100 anys; arribar a final de mes; un viatge de Barcelona a París. Escriure una carta a la Pepeta; ser útil a la humanitat. Una truita a la francesa; calamars a la romana. Seure a taula; viure a pagès; sentir a dir; veure a venir.
2. Davant d' el i d' els , s'escriu al i als : Ho he dit al Pepet i a la Pepeta. Als amics els agrada estar junts.
3. Forma part d'algunes perífrasis verbals: Anava a trucar-te ara mateix i tu has trucat primer. Començava a ploure i vam plegar. Tornarem a sofrir, tornarem a lluitar, tornarem a vèncer. Aquest gos ve a ser com el meu, només té les orelles una mica diferents.
4. Hi ha verbs que van seguits de la preposició a : Acostumar-se a, negar-se a, limitar-se a, arriscar-se a, tardar a, etc.

Vegeu també:
a¹