abalançar-se

    [! Conjugació: amb C davant E, I]
    verb usat amb pronom
  1. Tirar-se endavant, abocar-se sobre una cosa de manera que el cos faci balança. És perillós abalançar-se sobre les baranes dels balcons.
  2. Tirar-se sobre una persona de manera molt ràpida i amb força. Als nens petits els agrada abalançar-se sobre els seus pares.