abastar

    verb
  1. Arribar a una cosa que està alta o que està lluny. Amb la mà pots abastar les pomes de les branques més baixes. Quan estàs en un extrem d'una taula, no abastes les coses que són a l'altre extrem; te les han d'acostar.
  2. Donar abastament a una població o a un grup de persones. Els mercats abasten la ciutat.
  3. Ser capaç per grandària, per alçària, per potència, d'arribar a alguna cosa. Una persona poc intel·ligent no abastarà a entendre alguns problemes de matemàtiques.
  4. Arribar a tocar una cosa que és a distància. Una persona alta pot abastar a un llum que pengi del sostre.