arrelar

    verb
  1. Una planta arrela quan treu arrels, quan s'agafa a terra amb una arrel o amb arrels. Els rosers s'arrelen millor en un jardí que en un test.
  2. Es diu que un sentiment, una idea, un vici ha arrelat en algú quan és molt difícil de treure, de fer-lo desaparèixer.
    3. usat amb pronom
  3. arrelar-se en un lloc és quedar-s'hi a viure i agafar-ne els costums. Alguns estrangers s'han arrelat a la Costa Brava catalana.
arrelament