-
verb
- Ajuntar dues parts d'un cos, d'un tot, de manera que no quedin fixes, sinó que hi hagi moviment entre elles. Parlant dels éssers vius es diu, sovint, que un os s'articula amb un altre.
- Fer els sons d'un llenguatge; pronunciar les paraules clarament. Per articular el so de la b fem que els llavis es toquin; quan articulem la a , en canvi, la boca es manté oberta.
Vegeu també:
articular2