atreure

    [També atraure]
    verb
  1. Una cosa n'atreu una altra quan fa que s'acosti cap a ella. L'imant atreu el ferro, i les càrregues elèctriques positives i negatives s'atreuen.
  2. Dues persones s'atreuen quan senten simpatia l'una per l'altra i es volen conèixer i estar juntes.
  3. Fer que vagi molta gent a un lloc. A l'hivern, les estacions d'esquí atreuen molts esquiadors.
  4. Despertar l'interès, agradar. Les pel·lícules d'aventures atreuen els joves.