banderejar

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Fer moure alguna cosa com si fos una bandera. Quan el públic d'un partit de futbol s'enfada amb l'àrbitre, bandereja mocadors blancs.
  2. Moure's com una bandera al vent. Quan fa vent, la roba estesa bandereja i s'eixuga aviat.
  3. Passejar sense fer res. Quan fa bon temps és agradable banderejar pels carrers.