barrejar

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Unir coses diverses en una de sola, reunir grups de coses per a formar un sol grup. Hi ha coses que es barregen i es poden tornar a separar, com les cartes de la baralla; altres coses, en canvi, si es barregen, ja no es poden separar, com el cafè i la llet.
    2. usat amb pronom
  2. barrejar-se és ficar-se dins d'un grup de gent diferent. A l'antiga Roma, els amos no es barrejaven amb els esclaus.