bell
bella
bells belles

    [! Diferent de vell]
    adjectiu
  1. Que és molt bonic, que és ple de bellesa.
  2. Diem que algú és una bellíssima persona quan és molt bo.
  3. locució que fa d’adverbi
  4. Trobar-se al bell mig d'un lloc és trobar-s'hi realment al mig. Va ensopegar i va anar a parar al bell mig de la plaça.
embellir