bravejar

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Fer el brau, el valent. Hi ha persones que bravegen per a impressionar els altres.
  2. Mostrar-se una persona molt satisfeta d'una cosa que té, que ha fet o que ha dit. Hi ha qui braveja de ric i qui braveja d'intel·ligent.