Part del davant del cos humà o d'una cosa. Diem que una persona està de cara a nosaltres, que algú ha caigut de cara o que en un carrer els cotxes ens venen de cara. La cara d'un edifici és la façana.
Cada un dels costats d'una cosa. Els teixits i les pells, per exemple, tenen una cara bona, que és la que es posa a la part de fora i es veu, i una cara dolenta, que queda a la part de dins.
Cada una de les superfícies planes que formen un poliedre.
La cara d'una moneda és la part on hi ha representada la cara del rei o d'un altre personatge important. Jugar a cara o creu és tirar una moneda enlaire i veure en quina posició queda quan arriba a terra.
La paraula
cara
surt en moltes frases que tenen significats diferents:
Fer mala (o bona) cara. Caure la cara de vergonya. Tenir la cara molt gruixuda (o molt dura). Trobar-se cara a cara dues persones. Plantar cara a algú.
acarament, acarar, acaronar