caure

    verb
  1. Perdre l'equilibri i anar a parar a terra. Una persona pot caure de cara, de cul, d'esquena, de clatell, de morros o de costat.
  2. Anar des d'un lloc alt fins a terra arrossegat pel propi pes, segons la llei de la gravetat. Així, per exemple, cauen les gotes de la pluja o una pedra dins d'un pou.
  3. Separar-se una cosa del lloc on està agafada. Cauen les dents i els cabells de les persones, o les fulles dels arbres.
  4. Morir en una batalla, en una guerra. A les guerres mundials van caure milers de soldats.
  5. Anar a parar a una situació dolenta. Quan hi ha guerra, moltes famílies cauen en la misèria i en la ruïna.
  6. La roba ens cau bé o malament segons si ens va bé o no. Una persona ens cau bé o malament segons si ens agrada o no.
caient