darrere1

    [També darrera]
    adverbi
  1. A la part d'una persona que és al cantó de l'esquena, o a la part d'una cosa que és al contrari de davant; a la part d'una cosa contrària al cantó on és qui parla. Em fa mal aquí darrere. A l'estiu dormim darrere, que no fa tanta calor com a la part del davant de la casa. Surt de darrere, que aquí no et veig. També pot ser a darrere o al darrere : A darrere hi ha la catedral. Puja al darrere i et deixo a l'estació .
    2. preposició
  2. S'usa en casos com aquests: A darrere casa hi ha un restaurant boníssim. Posa't darrere meu . També pot ser darrere de, a darrere, a darrere de o al darrere de : Des de Girona, Barcelona queda darrere del Besòs; des de Tarragona, a darrere el Llobregat. A darrere d'un vagó hi va un altre vagó. Al darrere d'un bon dinar van bé unes bones postres.
    3. frase feta
  3. anar darrere d'algú és buscar-lo per a obtenir-ne alguna cosa. Tant anar-li al darrere, i ara que té el contracte firmat ja no se'n recorda, d'ella.



Vegeu també:
darrere2