-
preposició
- S'usa en casos com aquests: Venim de passejar; vi d'Alella; un habitant d'Amèrica. La filla de la veïna; el cotxe de la mare. Suc de taronja; moble de fusta. Un quadre de Picasso. Parlar de bestieses. De dilluns a divendres; de nou a una. Una dotzena d'ous; un grup d'amics. Una camisa blanca i una de negra. Hi ha persones bones i dolentes / De persones, n'hi ha de bones i de dolentes. Vull carn / De carn? Sí que en vull!
- Forma part d'algunes perífrasis verbals: Heu de tenir paciència, s'ha d'estudiar gramàtica. Acabo d'arribar, acaben de dir que venen i ja són aquí.
- Hi ha verbs que van seguits de la preposició de : Parlar de, saber de, queixar-se de, adonar-se de, penedir-se de, dubtar de, oblidar-se de, riure's de, burlar-se de, etc.
- Davant de paraules que comencen amb vocal o h , s'escriu d' : Coca d'oli, partit d'hoquei.
- Davant de les paraules el i els , s'hi uneix i forma les contraccions del i dels : El fang del carrer, l'amiga dels animals.
Vegeu també:
de1