des

    preposició
  1. Des és una paraula que no es diu ni s'escriu mai sola. Quan va amb la preposició de s'usa en casos com aquests: El viatge des de París és pesat. Des del tren de la costa es veu el mar. Des de l'any 1980 fins a l'any 1995 van passar quinze anys. Des d'ara ens estimarem molt.
  2. Quan des va amb la conjunció que s'usa en casos com aquests: Estic cansada des que viatjo tant. Des que va venir el pianista, no parem de ballar.