desdir

    [! Conjugació: desdigues, desdiu]
    verb
  1. Una cosa desdiu d'algú quan no és el que es podia esperar d'aquesta persona, quan no és escaient a aquesta persona. Les paraulotes desdiuen de les persones refinades en el parlar.
    2. usat amb pronom
  2. desdir-se és canviar d'opinió. Si et desdius d'anar al cinema és que havies decidit anar-hi i ara dius que no.
    3. locució que fa d’adverbi
  3. Si d'una cosa n'hi ha a desdir vol dir que n'hi ha molta. Després de la nevada, hi havia neu a desdir.