desfer

    [! Conjugació: desfàs, desfà, desfés]
    verb
  1. Separar les parts d'una cosa, fer que deixi de ser com era, desmuntar, deslligar, desordenar allò que ja està fet. Així, desfem una casa, un trencaclosques, un nus, un llit, etc.
  2. Fer que algunes coses es fonguin o es dissolguin. El sol desfà la neu i la calor desfà la xocolata. El sucre es desfà en aigua.
  3. Derrotar totalment; fer perdre l'ànim, les ganes de fer coses. Si a algú li passen moltes desgràcies, es pot quedar desfet, abatut.
  4. usat amb pronom
  5. desfer-se d'una persona o d'una cosa és desempallegar-se'n, deixar-la, fer-la desaparèixer.