desprendre

    [! Conjugació: desprèn, desprès]
    verb
  1. Separar una cosa d'allà on és agafada. Per a pintar la paret va bé desprendre primer la pintura antiga. Si no enganxes bé una cosa, es desprèn de seguida. La conclusió d'un raonament es desprèn de tot el que s'ha dit abans.
  2. Exhalar. Les flors desprenen olor.
  3. Deduir. Si algú et diu que t'espera a sopar demà, desprens que et convida.
  4. usat amb pronom
  5. desprendre's d'alguna cosa és abandonar-la, fer-la desaparèixer.
despreniment