dur2
dura
durs dures

    adjectiu
  1. Que costa molt d'enfonsar-hi alguna cosa, de penetrar-hi, de ratllar. El ferro és més dur que la cera.
  2. Que és menys tou o flexible del que és normal. El pa del dia abans és dur.
  3. Que demana un esforç, que és difícil. Un esport dur cansa molt i demana molt entrenament.
  4. frase feta
  5. Quan diem que algú és dur d'orella volem dir que no hi sent gaire bé.
  6. tenir el cap dur és ser molt tossut.
endurir



Vegeu també:
dur1