-
adjectiu
- Que costa molt d'enfonsar-hi alguna cosa, de penetrar-hi, de ratllar. El ferro és més dur que la cera.
- Que és menys tou o flexible del que és normal. El pa del dia abans és dur.
- Que demana un esforç, que és difícil. Un esport dur cansa molt i demana molt entrenament. frase feta
- Quan diem que algú és dur d'orella volem dir que no hi sent gaire bé.
- tenir el cap dur és ser molt tossut.
Vegeu també:
dur1