en2

    pronom adverbial
  1. S'usa en casos com aquests: ll ve del metro, i jo també en vinc (del metro). Hi he entrat a les cinc i en surto ara (d'allà). El Manel sempre parla de la Maria però jo no en parlo mai (d'ella). Ja t'ho havia dit; no te'n recordes (d'allò). Es va casar amb el fill de la portera i se'n va divorciar l'any passat (del fill de la portera). Em demanes diners i no en tinc (de diners). -Posi'm carn magra. -Quanta en vol? (de carn magra). De llet, n'he begut molta. És metge o no n'és (de metge). Com n'és, d'espavilat, el nen.
  2. També pot tenir les formes n', 'n i -ne segons com es combina amb el verb i altres pronoms. N'estic tipa. Posa-n'hi una mica més. Posa'n més. Porta'n un altre. Vull parlar-ne a fons, és un tema molt interessant. Parleu-ne i quan us hàgiu decidit ja m'ho direu.
  3. Té la mateixa forma tant si es refereix a un nom femení, masculí, singular o plural. De feina, en té molta. De diners, en té pocs. De pis, no en té. D'obligacions, en té moltes.



Vegeu també:
en1
en3