envescar

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Untar amb vesc. Per a caçar ocells, els caçadors envesquen branquetes d'arbres i els ocells hi queden enganxats.
  2. usat amb pronom
  3. envescar-se és quedar atrapat en el vesc. Quan un ocell s'envesca, ja no pot volar i el poden agafar fàcilment.