esgarriar-se

    [! Conjugació: algunes formes s'escriuen amb dièresi]
    verb usat amb pronom
  1. Una persona o un animal s'esgarria quan perd el camí o se separa de la colla o del ramat. En algunes excursions ens podem esgarriar si no portem una bona guia.
  2. Es diu que una persona s'ha esgarriat quan ha deixat de ser bona i honrada, fa coses mal fetes i va per mal camí.