flaquejar

    [! Conjugació: amb G davant E, I]
    verb
  1. Quedar-se sense forces per a fer alguna cosa. Si una biga flaqueja, el sostre pot ensorrar-se. Quan les cames ens flaquegen, no podem caminar.
  2. Una cosa flaqueja quan n'hi ha poca quantitat, quan escasseja. Si no plou a l'hivern, a l'estiu l'aigua flaqueja.