haver

    [! Amb V]
    verb
  1. Tenir. La guineu, quan no les pot haver, diu que són verdes . Actualment s'usa poc.
  2. Com a verb auxiliar es fa servir per a formar els temps compostos: He sortit de casa. Has dormit tres hores.
  3. Amb haver de i un infinitiu es formen frases que indiquen necessitat o obligació: Hem de sortir a les vuit. S'han de trobar a mig camí.
  4. Amb haver-hi s'indica que una cosa existeix, es troba, es dona o succeeix: Hi ha dues dones a la porta. Demà no hi haurà pa. No hi havia ningú al pis . També diem: De Barcelona a Tarragona hi ha uns cent quilòmetres . Només es conjuga en tercera persona.