obert
oberta
oberts obertes

    adjectiu
  1. Que ja s'ha tret allò que impedia d'entrar-hi, de passar-hi, de fer-ho servir, etc. Si una botiga és oberta, podem anar-hi a comprar. Quan una carretera és oberta al trànsit, els cotxes hi circulen.
  2. Que té comunicació directa amb l'exterior, amb l'aire lliure. Un pati obert no té teulada; quan plou, es mulla.
  3. Una vocal és oberta quan la pronunciem amb la boca més oberta que quan en pronunciem una altra. La a és la vocal més oberta; la e de be és més oberta que la de .