- Aquesta paraula indica que hi ha una oposició entre dues frases: el que diu la segona és una cosa contrària al que diu la primera, una excepció, un advertiment, etc. Vol comprar-se un cotxe, però no té prou diners. És una bona persona, però no és gaire treballadora. Ves-hi, però no tornis tard.
- S'usa també en casos com aquests i va entre comes: Et deixo les meves claus; has d'arribar, però, abans de les vuit. No et puc dir per què ho fan; sàpigues, però, que no ho fan sense raó.
[També emperò]
conjunció
Vegeu també:
però2