plantificar

    [! Conjugació: amb QU davant E, I]
    verb
  1. Posar o col·locar una cosa en un lloc on no queda gaire bé, on fa nosa o trenca l'harmonia del conjunt, etc. Si plantifiquem una taula enmig d'un passadís, no s'hi podrà passar bé. Es diu de manera informal.
  2. Plantar algú, deixar-lo abandonat, no acudir al lloc on havíem quedat. A ningú no li agrada que el plantifiquin a la porta del cine. Es diu de manera informal.
  3. Pegar, clavar, un cop, una bufetada, etc. Si molestes algú, t'exposes que et plantifiqui un cop de puny. Es diu de manera informal.