raure

    [! Conjugació: ras, rasa, rasos, rases]
    verb
  1. Anar a parar a un lloc sense voler-ho. El qui fa el boig amb el cotxe anirà a raure sens dubte a l'hospital.
  2. Estar-se en un lloc, viure-hi. Si no saps on rau una persona, no la podràs visitar.
  3. Consistir, trobar-se, estar. Quan se sap on rau la dificultat d'un problema, és més fàcil trobar-hi la solució.