ser1

    [També ésser]
    verb
  1. Com a verb copulatiu es fa servir per a unir el subjecte amb alguna cosa que se li atribueix, com per exemple una qualitat, un defecte o una altra característica. La persiana és verda. La Maria és simpàtica. En Pau és llibreter. La sopa és freda. La finestra era ajustada. Els gossos són mamífers.
  2. Estar present, algú o alguna cosa, en un lloc i en un moment determinats, trobar-s'hi. -Que hi és, la Pepeta? -No, no hi és. A quina hora seràs a casa?
  3. Passar o esdevenir-se un fet en un moment determinat. Les falles de València són el març. Santa Marta és el 29 de juliol.
  4. Existir, tenir realitat. Ser o no ser, aquesta és la qüestió.
  5. Fem servir la paraula ser en altres construccions. Quina hora és? Són les set. Ja és de nit. Quant seran dos-cents grams de pernil dolç?
  6. Una cosa és d' algú quan li pertany, quan li és pròpia. La bicicleta és del David.
  7. Una cosa o una persona és d' un lloc quan hi té el seu origen, quan hi ha nascut. Aquest formatge és d'Holanda.
  8. frase feta
  9. Diem que una persona no hi és tota quan ha perdut la raó.
  10. Diem que una cosa tant és a algú quan no li importa. Tant m'és que no em convidi a venir.



Vegeu també:
ser2