tombar

    verb
  1. Fer donar mitja volta a una cosa, posar el que era a baix a dalt. Per a obrir un pany, s'ha de tombar la clau. Les truites s'han de tombar i així es couen de les dues bandes.
  2. Fer caure una cosa que estava dreta. Els temporals de vent tomben alguns arbres.
  3. Girar, canviar de direcció. En una autopista, no es pot tombar mai a l'esquerra.
    4. usat amb pronom
  4. tombar-se és girar-se. Quan es condueix un cotxe, és perillós tombar-se a parlar amb les persones que van al darrere.