-
verb
- Trencar la quietud, la tranquil·litat d'algú o d'un lloc. No s'ha de torbar el repòs d'un malalt amb sorolls i converses.
- Fer que una cosa deixi de funcionar bé, de seguir el seu curs normal. Una beguda molt freda ens pot torbar la digestió. usat amb pronom
- torbar-se és entretenir-se, passar temps en una cosa. Si ens torbem mirant aparadors, arribarem tard a casa.
- Una persona es torba si es posa nerviosa o s'emociona per alguna cosa.
torbació, torbament