vèncer

    [! Conjugació: amb Ç davant O, U; vences, venç]
    verb
  1. Guanyar algú en una lluita, en una competició, en un joc, etc. Vèncer una persona més gran en una partida d'escacs fa il·lusió.
  2. Diem que una persona venç un obstacle o una dificultat quan aconsegueix de dominar-los, quan els sobrepassa o els soluciona.
  3. Acabar-se un termini. Si et vols inscriure en un curset d'anglès, t'has d'informar de quin dia venç el termini d'inscripció.
invencible, vencedor, venciment