abandonner

Pronúncia: abɑ̃dɔne
    verb transitiu
  1. [renoncer à] abandonar, deixar, renunciar a. Abandonner la lutte, abandonar la lluita .
    • usat absolutament abandonar, rendir-se pron, plegar. J’abandonne !, plego!
  2. [donner, léguer] deixar, donar, cedir, legar. Il abandonna sa fortune à ses enfants, va deixar la seva fortuna als seus fills.
  3. [quitter, faire défaut] abandonar, deixar. Par suite de l’inondation tout le monde a abandonné le village, a causa de la inundació tothom va abandonar el poble. Il a abandonné sa famille, va abandonar la seva família. Ses forces l’abandonnèrent, el van abandonar les forces.
  4. [laisser, confier] abandonar, deixar, confiar. Abandonner à qqn la direction de l’entreprise, abandonar a algú la direcció de l’empresa.
  5. [laisser au pouvoir de qqch] abandonar. Il a été abandonné à son sort, va ser abandonat a la seva sort.
  6. [un malade] desnonar.
    7. verb pronominal
  7. [se livrer] abandonar-se, lliurar-se. S’abandonner au désespoir, abandonar-se a la desesperació.
  8. [se laisser aller] deixar-se anar, relaxar-se. Il s’abandonna dans le fauteuil, es va deixar anar sobre la butaca.
  9. [dans sa tenue] abandonar-se, deixar-se.
  10. [se livrer en toute confiance] deixar-se anar, despreocupar-se.

© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç