Pronúncia: abatʀ
-
verb transitiu
- fer caure, tirar a terra, aterrar, abatre infr. Abattre les quilles, fer caure les bitlles.
- [des arbres] tirar a terra, aterrar, abatre infr, tallar, talar.
- antigament esports fer caure, tirar a terra.
- [du minerai] abatre, extreure.
- [un mur, un bâtiment] tirar a terra, aterrar, enderrocar, abatre infr.
- [un oiseau, un avion] abatre, fer caure, tombar fam.
- [un animal] matar, sacrificar.
- [qqn] matar, eliminar, pelar fam, fer abat fam.
- [un angle, une arête] matar, aixamfranar, arrodonir.
- [la poussière] fer caure.
- [coucher] abatre, ajeure, abaixar.
-
figuradament [rendre faible]
abatre, atuir, prostrar, afeblir, debilitar.
La fièvre l’abattait, la febre l’abatia .
- [décourager] abatre, desanimar, desmoralitzar. Ne pas se laisser abattre, no deixar-se desanimar.
- antigament [le courage] destruir, anihilar.
- [l’orgueil] abaixar, rebaixar, fer baixar.
- familiarment [du travail] enllestir, treure’s de sobre. Elle abat le travail de trois personnes, enllesteix la feina de tres persones.
-
abattre ses cartes
jocs d’entreteniment
abatre (o mostrar, o ensenyar) les cartes.
• figuradament ensenyar les cartes. - petite pluie abat grand vent un mosquit espatlla un orgue. verb intransitiu
- marina, marítim abatre. verb pronominal
- caure intr. L’arbre s’abattit, l’arbre va caure. La pluie s’abat sur le jardin, la pluja cau al jardí.
- [s’affaisser, s’effondrer] enfonsar-se, esfondrar-se.
- [le vent] calmar intr, encalmar-se, amainar intr.
- [se laisser tomber] deixar-se anar, deixar-se caure. Elle s’abattit dans ses bras, es va deixar caure en els seus braços.
- [un oiseau] abatre’s. L’aigle s’abattait sur la brebis, l’àguila s’abatia sobre l’ovella.
- figuradament llançar-se. Tous s’abattirent sur le trésor, tots es llançaren sobre el tresor.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç