Pronúncia: abɔ̃de
-
verb intransitiu
- abundar. Le cuivre abonde, el coure abunda (és abundant). Le lac abonde en poissons, el llac abunda en (de) peixos (al llac, els peixos hi són abundants).
- abonder dans le sens de qqn figuradament ésser del parer d’algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç