Pronúncia: abwaje
-
verb intransitiu
- lladrar, bordar, jaupar reg.
-
aboyer après (ou contre) qqn
- [un chien] bordar a algú.
- figuradament [une personne] escridassar (o malparlar de).
- chien qui aboie ne mord pas figuradament gos que lladra no mossega.
- les chiens aboient, la caravane passe afarta’m i digue’m moro. verb transitiu
- figuradament dir, fer (una cosa) cridant, bramant. Le sergent aboyait les ordres, el sergent donava les ordres cridant.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç