aboyer

Pronúncia: abwaje
    verb intransitiu
  1. lladrar, bordar, jaupar reg.
  2. aboyer après (ou contre) qqn
    1. [un chien] bordar a algú.
    2. figuradament [une personne] escridassar (o malparlar de).
  3. chien qui aboie ne mord pas figuradament gos que lladra no mossega.
  4. les chiens aboient, la caravane passe afarta’m i digue’m moro.
  5. verb transitiu
  6. figuradament dir, fer (una cosa) cridant, bramant. Le sergent aboyait les ordres, el sergent donava les ordres cridant.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç