abriter

Pronúncia: abʀite
    verb transitiu
  1. [protéger] protegir.
    1. [des intempéries] arrecerar, refugiar, protegir. Les cyprès nous abritaient du vent, els xiprers ens arreceraven del vent.
    2. [de la pluie] aixoplugar, soplujar.
    3. [du froid] abrigar.
  2. [loger] allotjar.
    • [recevoir dedans] encabir. Cette salle peut abriter une trentaine de personnes, aquesta sala pot encabir una trentena de persones.
    3. verb pronominal
  3. refugiar-se, protegir-se, arrecerar-se.
    • [de la pluie] aixoplugar-se, soplujar-se. Abritons-nous sous cet arbre, aixopluguem-nos sota aquell arbre.
  4. figuradament emparar-se, cercar protecció.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç