absorber

Pronúncia: apsɔʀbe
    verb transitiu
  1. pròpiament i figuradament absorbir. Un papier qui absorbe l’encre, un paper que absorbeix la tinta. Cette entreprise en avait absorbé d’autres, aquesta empresa n’havia absorbit d’altres. Ce livre l’absorbait beaucoup, aquest llibre l’absorbia molt.
  2. [ingérer] prendre, ingerir lit. Elle n’avait rien absorbé depuis hier, no havia pres res des d’ahir.
  3. figuradament [engloutir] absorbir, menjar-se pron.
  4. verb pronominal
  5. abismar-se, sumir-se, submergir-se. Il s’était absorbé dans ses pensées, s’havia abismat en els seus pensaments.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç