accabler

Pronúncia: akɑble
    verb transitiu
  1. antigament i literàriament [sous un poids] aclaparar, afeixugar.
    • [abattre] vèncer, derrotar.
  2. [faire supporter] aclaparar, afeixugar, baldar. Ils les accablaient d’impôts, els aclaparaven d’impostos. Elle nous accable de travail, ens afeixuga de feina .
    • aclaparar, aplanar, baldar, aixafar, atuir. Ils nous accablaient d’injures, ens aclaparaven d’injúries.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç