accompli
| -ie

Pronúncia: akɔ̃pli
    adjectiu
  1. acomplert -a, complert -a, complit -ida. La satisfaction du devoir accompli, la satisfacció del deure complert.
  2. [parfait] perfecte -a, immillorable, incomparable, ideal. Une épouse accomplie, una esposa ideal. Un homme accompli, un home perfecte (com cal).
  3. [terminé] complit -ida, sencer -a. Dix années accomplies, deu anys complits (sencers).
  4. le fait accompli el fet complert (o consumat), o els fets pl consumats. Ils ont été mis devant le fait accompli, els han posat davant els fets consumats.
    5. masculí
  5. gramàtica acomplert.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç