Pronúncia: akɔʀde
-
verb transitiu
- [octroyer] concedir, acordar, atorgar, donar, deferir lit. Accorder un crédit, concedir un crèdit. Accorder de l’importance à qqch, donar importància a alguna cosa.
- [convenir] reconèixer, convenir. Je vous l’accorde, il n’est pas intelligent, li ho reconec, no és intel·ligent.
- [harmoniser] concordar, conciliar, acordar, avenir. Accorder ses paroles et ses actes, conciliar les (seves) paraules i els (seus) actes. Accorder sa vie avec ses principes, acordar la seva vida amb els seus principis.
- gramàtica (fer) acordar. Accorder l’adjectif avec le nom, acordar l’adjectiu amb el nom.
-
música [régler]
afinar, temprar.
Accorder sa guitare, afinar la guitarra .
• acordar. - accordez vos flûtes (ou vos violons) figuradament i familiarment poseu-vos d’acord d’una vegada. verb pronominal
-
avenir-se, lligar intr, posar-se d’acord, estar d’acord.
Mes frères s’accordent mal, els meus germans no s’avenen .
• avenir-se, avinençar-se, posar-se d’acord. Patrons et ouvriers ne parviennent pas à s’accorder, amos i obrers no aconsegueixen posar-se d’acord. - accord (se mettre d’accord).
- [se concilier] avenir-se, adir-se, lligar intr. Ces couleurs s’accordent bien, aquests colors lliguen (s’avenen, s’adiuen).
- gramàtica concordar intr. Le sujet s’accorde avec le verbe, el subjecte concorda amb el verb.
- s’accorder avec qqn avenir-se amb algú.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç