accrocher

Pronúncia: akʀɔʃe
    verb transitiu
  1. [suspendre] penjar [en un ganxo]. Accrocher un tableau, penjar un quadre.
  2. [retenir] enganxar. Accrocher la remorque, enganxar el remolc.
  3. [heurter] topar amb, xocar amb. Accrocher une voiture, xocar amb un cotxe.
  4. figuradament i familiarment [prendre qqn au passage] enganxar, pescar. Accrocher un compagnon dans le couloir, enganxar un company pel passadís .
    • [intéresser] atreure, enganxar. Cette musique accroche tout le monde, aquesta música enganxa tothom.
  5. verb pronominal
  6. agafar-se. S’accrocher à une branche, agafar-se a una branca .
    1. figuradament pròpiament [se tenir avec force] arrapar-se, aferrar-se. Il s’accrocha à la rampe pour ne pas tomber, es van aferrar a la barana per no caure. Elle s’accrocha à son passé, es va aferrar al seu passat.
    2. [ne pas céder] aguantar intr, resistir intr.
    3. [se disputer] enganxar-se. Ils se sont accrochés, s’han enganxat.
    4. familiarment arrapar-se.
  7. familiarment
    1. avoir le cœur bien accroché saber fer el cor fort (o no deixar-se desanimar, o no fer figa).
    2. être accroché -ée estar enganxat -ada [a la droga].
    3. se l’accrocher estrènyer-se els pantalons (o el cinturó).
    4. tu peux toujours te l’accrocher ! posa-t’hi fulles! [no en vull saber res]
  8. verb intransitiu
  9. tenir entrebancs, entrebancar-se pron, encallar-se pron.



© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç