Pronúncia: akʀɔʃe
-
verb transitiu
- [suspendre] penjar [en un ganxo]. Accrocher un tableau, penjar un quadre.
- [retenir] enganxar. Accrocher la remorque, enganxar el remolc.
- [heurter] topar amb, xocar amb. Accrocher une voiture, xocar amb un cotxe.
-
figuradament i familiarment [prendre qqn au passage]
enganxar, pescar.
Accrocher un compagnon dans le couloir, enganxar un company pel passadís .
• [intéresser] atreure, enganxar. Cette musique accroche tout le monde, aquesta música enganxa tothom.
verb pronominal
-
agafar-se.
S’accrocher à une branche, agafar-se a una branca .
- figuradament pròpiament [se tenir avec force] arrapar-se, aferrar-se. Il s’accrocha à la rampe pour ne pas tomber, es van aferrar a la barana per no caure. Elle s’accrocha à son passé, es va aferrar al seu passat.
- [ne pas céder] aguantar intr, resistir intr.
- [se disputer] enganxar-se. Ils se sont accrochés, s’han enganxat.
- familiarment arrapar-se.
-
familiarment
- avoir le cœur bien accroché saber fer el cor fort (o no deixar-se desanimar, o no fer figa).
- être accroché -ée estar enganxat -ada [a la droga].
- se l’accrocher estrènyer-se els pantalons (o el cinturó).
- tu peux toujours te l’accrocher ! posa-t’hi fulles! [no en vull saber res]
verb intransitiu
- tenir entrebancs, entrebancar-se pron, encallar-se pron.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç