Pronúncia: akeʀiʀ
-
verb transitiu
- adquirir. Il voulait acquérir cette terre, volia adquirir aquesta terra. Il avait acquis des connaissances, havia adquirit coneixements.
- [gagner] aconseguir, atènyer, guanyar, adquirir. Elle veut acquérir du pouvoir, vol aconseguir poder. Ces ouvrages ont acquis beaucoup de valeur, aquestes obres han guanyat molt de valor.
- acquérir la certitude de qqch arribar a la certesa d’alguna cosa.
- acquérir qqch à qqn procurar (o proporcionar, o fer guanyar) alguna cosa a algú. Sa sympathie lui a acquis beaucoup d’amis, la seva simpatia li ha fet guanyar molts amics. verb pronominal
- adquirir-se. C’est une habitude qui ne s’acquiert pas facilement, és un costum que no s’adquireix pas fàcilment.
- aconseguir tr, guanyar-se. Il s’est acquis l’estime de tous, s’ha guanyat l’estima de tots.
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç