Pronúncia: advəniʀ
-
verb intransitiu i impersonal
- passar, esdevenir-se pron, ocórrer.
- advenir à faire qqch literàriament i antigament pervenir (o reeixir) a fer alguna cosa (o aconseguir de fer alguna cosa).
- advienne que pourra passi el que passi (o sigui com sigui).
- quoi qu’il advienne tant si es vol com si no es vol (o tant sí com no fam).
© Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç